FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Classe d'invertebrats anèl·lids, de cos cilíndric i tou, que presenten dues ventoses, l'una a la boca i l'altra a la cua, i s'alimenten de la sang de diversos animals, a la qual pertany la sangonera. Individu d'aquesta classe. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fang tou que es forma on hi ha aigües estancades, en els safaretjos, etc., que deixen les aigües d'un riu o d'un llac. Roca sedimentària incoherent formada per una mescla de pelita i aigua, amb un contingut de matèria orgànica i amb una consistència que varia d'un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Seient allargat i tou sense respatller, d'origen turc. Sofà llit que disposa d'uns coixins solts amb la funció de respatller que es lleven si cal usar-lo com a llit ocasional. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer tornar tou. Estovar un matalàs. Estovar un rosegó amb aigua. La pluja ha estovat la terra. La calor ha estovat la cera. Tornar-se tou. La cera s'estova amb la calor. Fer perdre severitat, rigidesa, (a algú). Sap com enginyar-se-les per a estovar els seus pares. Algú, [...]
